vendredi 20 mai 2016

Mauriziu Grimaldi, trà i Stati Uniti, a Cicilia è a Corsica



Una cronica di Didier Rey 


U ghjovanu Mauriziu Grimaldi ùn avia chè vint’anni quand’iddu s’imbarcò pà i Stati Uniti. Natu in Canale di Verde, u 5 di nuvembri 1841, feci i so studii à u liceu di Bastia nanzi di risenta, com’è monda ghjovani Corsi di u so tempu, a chjama di u largu, puri senza ch’iddu si ni cunnoschi i raghjoni pricisi. Sbarcò in New York, mentri ch’idda vinia di cummincià a Guerra di Secessioni, è scelsi di righjunghja i ranghi di l’armata nurdista. Cruntrariamenti à ciò ch’iddu affirmarà più tardi Le Petit Bastiais, ùn fù micca in i Vardii di Lafayette – rigimentu cumpostu di Francesi immigrati à i Stati Uniti – ch’iddu s’ingagiò à Mauriziu Grimaldi, ma bè in un rigimentu americanu schiettu : u 82nd New York Volunteers ind’iddu sirvisti in a cumpagnia I sin’à maghju 1864, nanzi d’essa svirsatu in a cumpagnia C, po’ di righjunghja i ranghi di u 59th Infantry. L’Archivii di l’US Army cunservani a so traccia, certi volti sutt’à i formi inglicizati di Morris Grinaldi, Maurice Grenaldai o puri Maurice Greenald. 

U principiu di u cunflittu fù unu scumpientu è cunniscisti subbitu u gustu amaru di a disfatta quandu, u 21 di luddu 1861, in u mentri di a prima battaglia di Bull Run, i truppi federali funi scunfitti da i Cunfederati. Stessi dillusioni mentri a campagna di i Setti ghjorna, di ghjunghju 1862, induva, torra una volta, i Nurdisti piigoni faccia à i so numici sudisti. Di dicembri di a stessa annata, Mauriziu Grimaldi si ritruvaia in l’infernu di Fredericksburg, una di i peghju disfatti federali. In un libru ch’iddu publicò dopu à a guerra*, u ghjovanu Corsu daghjia una discrizzioni di ciò ch’iddi funi ‘ssi ghjurnati tirribuli :

« La ville de Fredericksburg est assise au contrefort d’une chaîne de collines granitiques. Ces collines hautes de 70 à 80 mètres dominent une plaine traversée dans toute sa longueur par le Massaponax-Creek, tributaire du Rappahannocke […]. Les Confédérés – 50 000 hommes – garnissaient les hauteurs de Fredericksburg. Leur front de combat présentait un développement de 7 à 8 kilomètres. Le cimetière de Mary’s Highs en était le centre du dispositif le plus important. Les collines occupées par l’ennemi se couvraient de retranchements inexpugnables. En effet, les canons s’espaçaient de 25 à 30 mètres […]. L’armée confédérée se divisait en trois grands corps : Longstreet commandait l’aile gauche ; Jackson le centre et l’aile droite dont les avant-postes atteignaient le Massaponax. A l’extrême droite, dans la plaine était la division de cavalerie du général Stuart […].

De notre côté, Burnside avait divisé ses forces (120 000 hommes) en trois corps d’armée sous les ordres des généraux Franklin, Sumner et Hooker… Franklin avait été chargé de percer les lignes confédérées à Hamilton-Crossing, point important qui commandait la voie ferrée de Richmond… Sumner devait attaquer à gauche […].

Le 13 décembre, dans la matinée (c’était 9 heures), le général Franklin commençait son attaque. Le choc fut rude et sanglant – la brigade irlandaise de Magher s’y comporta vaillamment, renouvelant, disait-on, les prouesses de Fontenoy ! […]. Le cimetière de Mary’s Highs était la clé de la résistance. Pour y parvenir, les Fédéraux devaient parcourir un glacis de près de 900 mètres de longueur sous le feu étagé de deux tranchées-abris. Ces tranchées disposaient de très nombreux canons légèrement enterrés… Le feu partant de ces pièces d’artillerie ainsi que celui des murs crénelés du cimetière allaient faire bientôt de terribles ravages dans nos rangs […]. Les tranchées-abris, variant avec la nature du terrain, avaient généralement 1 m 80 de profondeur et 2 mètres de largeur au niveau du sol… Les terres excavées et rejetées du côté de l’ennemi formaient un parapet à l’épreuve des balles. Ces tranchées étaient assez souvent munies d’une toiture-bouclier formée de rondins sur lesquels on plaçait une épaisse couche de terre végétale afin de les masquer et de protéger les soldats contre les projectiles. 

A 11 heures du matin, le général Sumner se lançait avec deux divisions à l’assaut de Mary’s et Willy’s Highs. Rien de plus insensé ! en moins de quinze minutes, ces deux divisions perdaient 4 000 hommes… Ce fut un combat de géants, combat glorieusement inutile ! […].

J’assistais alors à un spectacle inoubliable… Six fois je vis les divisions fédérales, en masses profondes, s’élancer follement à l’assaut… On eut dit des vagues furieuses déferlant sans cesse et allant mourir sur des récifs… Héroïques soldats ! A intervalles réguliers, je les voyais monter, atteindre, atteindre un instant les crêtes et, par six fois, écrasés par la mitraille, je les vis retomber dans l’abîme sanglant […]. ’’C’est la course à la mort !’’ s’écria un capitaine du 67e, le brave Cooper… Je retins cette douloureuse exclamation, car elle dépeignait admirablement le spectacle de sublime horreur auquel nous assistions. Eh ! oui ; c’était la course à la mort ! … Un terrible feu plongeant partant des tranchées ennemies fauchait des rangs entiers de Fédéraux, et, dans les ravins, les cadavres s’amoncelaient… La lutte prenait les proportions d’un effroyable massacre […]. »

À i primi ghjorna di luddu 1863, Mauriziu Grimaldi participighja à i cumbatti accaniti di Gettysburg, indu a vittoria cambiò di campu. Siguitoni prestu l’affruntamenti duri è micidiali di l’annata 1864 ; à u cursu d’unu di quissi, u ghjovanu isulanu fù richjappu da u so distinu : u 12 di maghju, persi un pedi à a battaglia di a Wilderness in Spottsylvania Court House.

Cummincioni tandu par iddu l’anni difficiuli, ciambuttatu da unu spidali militaru à quidd’altru, da Washington à Dayton passendu pà Togus. Chitò finalmenti u mezu uspitalieri, è u riscenzu americanu di 1870 ci impara ch’iddu era stallatu in New York, dendusi à a prufissioni di laborer, termini impricisu chì ci rinsegna pocu annant’à i so occupazioni, forsa ch’ùn la facia tantu, vista a so infirmità, à buscà un impiegu stabbuli. Dui anni dopu, in 1872, ecculu torra uspitalizatu, in Hampton, Virginia, ma, dopu ad avè agrissatu un altru pazienti, ni fù cacciatu fora u 30 di sittembri 1873 pà Dishonnarably discharge è privu à titulu pruvisoriu di a so pinsioni d’anzianu cumbattanti. Mauriziu Grimaldi partisti tandu da i Stati Uniti è pirdimu a so traccia un certu mumentu, sin’à l’annu 1890 quandu, stallatu à Termini Imerese, in a pruvincia di Palermu, campaia à modu maritali cù Maria Fighera, più ghjovana chè iddu di vint’anni ; l’8 d’austu, parturia di u so fiddolu Eugenio. Mauriziu paria di campà solu cù a so pinsioni è dicisi finalmenti di vultà in Corsica ghjustu à u principiu di u XXu seculu, prima in Aiacciu, dopu in Bastia dund’iddu stallò a so famidda.

Si deti tandu à i studii è travaddò à a publicazioni d’una « Biographie des Corses anciens et modernes », ricirchi chì a morti vensi à intarrumpa. Ma prima di quissa cunniscisti a gioia d’assista à a visita, in Bastia, da u 22 à u 28 d’aprili 1919, di 160 elevi ufficiali è suldati di l’armata americana vinuti in missioni in Corsica. Fù l’occasioni pà Mauriziu Grimaldi di salutà un’ ultima volta i discindenti di i so anziani cumpagni d’armi cù un articulu, scrittu in inglesu, in Le Petit Bastiais di u 27 d’aprili, cù una « une » chì s’urnaia di u titulu Hail to our American friends ! è indu l’ultimu paragraffu cuntinia un umaghju trimulenti à i fiddoli di l’Uncle Sam : And you, my young comrades, who come to Corsica to repose yourselves of the hardships of the war, you have shown to the old Europe of what is capable a great people proud of his strength and jealous of his liberties. You are continuing the noble traditions of your powerful and glorious country, you are the worthy sons of those who have scratched out the word Impossible of the « american » vocabulary…

Good luck and a hearty shake of hands

ch’iddu signò cù fiertà Maurice GRIMALDI, formerly private Cie I., 82e N.Y. Volunteers.

Mauriziu Grimaldi si spinsi in Bastia u 15 di frivaghju 1922.




*U libru fù publicatu in francesu. Par cunnosciani u tonu, u stilu di l’autori, è à tempu pà u intaressu storicu è ineditu di ‘ssu testu, emu dicisu di cunsirvà u strattu originali senza traduzzioni (Nota di a ridazzioni).

In illustrazioni : a battagia di Spottsylvania, 1864.



2 commentaires:

  1. Iè, truvemu dinò... Senza cuntà chì 'ssi ricirchi sò in cursu, è chì l'autori hè beddu bravu à spartali nanzi à u termini di u so studiu.

    RépondreSupprimer